CANVI DE PLANS DURANT LES 24 HORES

Publicado: 23/12/2015 en CARRERAS, COMPETICIONES

Les 24h de corredors.cat ja són un clàssic per finalitzar l’any. Són 12 les edicions que s’han celebrat fins ara i sempre de caràcter solidari per recaptar fons per una o altra malaltia. Aquest any, ja són 2 de seguits, per la lluita contra la ELA.

Personalment són el meu “final de temporada” (tot i que jo no en gasto d’això) i m’obliguen a aturar-me uns dies, o si més no a no córrer fins a recuperar-me de la destrossamenta en que encara em deixa una prova d’aquestes característiques (al dia següent, dilluns, ja faig bici estàtica per lubricar articulacions i per netejar merda produïda per les inflamacions. Dimarts una classe d’spinning forçant molt poc però que ja t’obliga a posar-te de peus en la bici. I finalment dimecres tocaria córrer i si pot ser un massatge de descarrega)

Ja l’any passat tenia la fixació de fer 200km i no ho vaig aconseguir. Aquest any sortia amb la mateixa idea amb l’experiència adquirida durant tot aquest 2015. Sobre el paper tot s’aguanta; les marques en 50km, 6h i 100k assolides fa poc temps em deien que sí, que era l’objectiu a buscar. Fins i tot aquesta setmana una publicació al FB de Paris Canals on penjava una taula que relacionava marca de 100km i aspiracions en 24h em va fer donar un pas més enllà. Intentar les 5 maratons (211km aprox.). Fa temps que m’aplico a mi mateix la màxima de que si un repte et sembla molt dur…fes-ne un de més dur i el primer et semblarà un entrenament, així que si surts a buscar 211km, probablement els 200 que abans eren complicats ara són un repte menor 😉

Dit i fet. Em preparo una taula de ritmes/velocitats/distancies per hores per al pla A i el Pla B. Una altra de ritmes en funció del temps que triguis a cada volta (compteu que una volta al carrer 6 mesura 437,7m aprox., així que si fas les voltes a 2’17”…com que costa una mica saber a quin ritme estàs anant (aquest temps de pas per volta correspon a 5’13”/km i 11,5km/h)

Per la seva part, l’Ara disputa les 24h amb ambició. Li he dit que te molt fàcil arribar als 140km. Ella no s’ho creu i em demana que li prepari una taula com la meva però per triple marató i després ja veurà si intenta 130 o 140. Li faig, però sé que si passa al voltant dels 90km a les 12h, ja ho te fet per arribar als 140 (tot i que vol parar per dormir un parell d’hores per la nit)

La setmana prèvia per a mi ha estat difícil. Després de fer el diumenge anterior a tope La Neorural, a la matinada següent començava 4 dies d’infart amb 3 vols diferents de matinada i només aterrar a llogar el cotxe, anar a visitar al client, hotel, dormir una mica, tornar el cotxe i tornar a començar amb un altre vol. Vaig aprofitar una tarda lliure per fer-me un massatge de descàrrega a un centre de fisio…a Salamanca! Arribava dijous a casa…i divendres ben d’hora també tocava agafar el cotxe…per quedar-me en un embús durant 1h30’. Així que amb tot aquest “descans acumulat” arribo al dissabte ben preparat pel que em queda.

Son les 12h del 19/12 i toca començar a fer el ratolinet. El nivell dels participants és impressionant. Penseu que a l’acabar el dia s’havien fet tot aquests rècords:

  • Rècord de la prova de 24h de corredors.cat amb 256,531km (Marco Consani)
  • Rècord nacional femení d’Argentina de 24h (Patricia Scalise)
  • Rècord d’Espanya de 12h (Mia Carol), amb 147,072km
  • Rècord nacional femení d’Uruguai de 12h (Silvia Amodio)
  • Rècord nacional femení d’Escòcia de 12h (Fionna Ross)
  • Rècord nacional d’Irlanda de 12h (Eddie Gallen)
  • Rècord Espanyol Femení de 6h (Cristina Gonzalez) amb 75,37km
  • Rècord del mon W55 de 6h. (Eva Esnaola) amb 71,371km
  • Remarcable també que hi havia un participant de 76 anys a les 24h que va passar dels 144km!!! I un altre de 71 va fer 147!

1prepEs dona el tret de sortida i comencem el nostre viacrucis particular. Amb els meus càlculs, per fer 211km havia de fer marca també de 12h. però per sobre de tot, volia controlar el cardio. Per tant el ritme al principi era secundari. No vaig mirar tampoc distancia ni classificació parcial fins moltes hores després d’haver començat. No volia cometre errors anteriors i, trobant-me inesperadament en una posició avançada, obligar-me a lluitar amb els companys de patiment.

Sempre em diuen els amics que aquest tipus de curses són de bojos, que sempre el mateix paisatge, les mateixes cares, volta rere volta, rere volta…(jo en vaig fer 459) però en realitat pots aconseguir que no sigui així. Has d’evadir-te del que estàs fent i “viure” tot el que t’envolta. Al mateix temps que vàrem començar nosaltres ho feien els 25 equips de relleus grans (de 7 a 24 participants) així com equips de 2 a 6 participants. Al poc de començar nosaltres, comença la cursa d’eliminació. Impressionant prova que cada any em fa flipar amb la velocitat dels sprinters. A les 14h començava la cursa de 6h on ja començo a veure moltes cares conegudes (36 participants). Es precisament en aquestes activitats paral·leles on has de buscar la desconnexió. En aquell moment t’has d’oblidar del que estàs fent. Ara xerres amb un, ara saludes a aquell, ara veus com es disputa el podi a les 6h (el segon va avançar al primer a només 1 minut d’acabar la prova!!!)

Mentrestant vaig passar moltes hores acompanyat de Demetrio, un conegut d’Astúries on ja vàrem coincidir fa poc2Dem a unes altres 24h solidaries a la seva terra i que no es la primera vegada que ve a les 24h de corredors.cat. A tot això quan acaben els de les 6h ja portem un terç de la nostra! A partir d’aquí, has de buscar noves distraccions/excuses per no pensar en que estàs donant voltes (ni en el que et queda per davant). Que arriba el cafè i la Chicken Soup? Doncs fem una festa d’això! Aprofites per fer el cafetonet (estava boníssim), per fer un parell de sopes (de mort!)…i les hores van passant. I sí, també van pesant i per això regules una mica més. Ara camines una volta, ara en corres 10 o 15 de seguides (i amb el pas de les hores aquesta relació s’invertirà). I arriba el sopar! Que bons que estaven els macarrons! Vaig passar a recollir el meu Tupper perquè sabia que no m’ho podria jalar tot i a menjar tot passejant per la pista. Fins i tot aquest moment em vaig permetre seure a la cadira al costat de l’Ara i menjar tots dos plegats (únic moment on vaig seure en les 24h.). Els que em van sobrar van caure a les 4 de la matinada!

Poc a poc faig càlculs per veure quina distancia portaré a les 12h i sé que vaig molt més lent que cap de les meves previsions. El meu pas “objectiu” a mitja cursa per fer 5 maratons era fer 127km. Per fer-ne 200km, era 122. Veig que no hi arribo ni en pintura a aquestes distancies en 12h, però també veig que tinc el cap clar i que estic molt sencer. Si no m’aturo, puc intentar arribar als 200km.

Mia Carol (que a l’igual que Sergi R. Cuscó per culpa de ser presidents de taula a les eleccions no podien fer les 24h.) fa temps que ens passa com una exhalació. Les primeres voltes nosaltres teníem piles però ara ja les hem esgotat i ell que es veu a punt d’una marca històrica esbufega com una locomotora (bé, com un ruc, com comenta ell XD) i ens arrenca les pegatines a cada volta. Mira, ja tenim aquí una altra distracció! Mirar com van els primers i ara sí, mirar com vaig jo a la general. Veig que m’estic movent entre les posicions 13-10 segons els moments, però això per sort ho vaig relegar. L’important eren els 200. No m’importava si quedava el 18 o el 6.

Arriben les 12h i veig que porto 118km. Càlcul ràpid. No em queda ni doble marató en les 12h següents. Al juny vaig fer els 84km del Doble IM en 11h18’ tot i anar molt i molt perjudicat des del començament. Ara veia que podia córrer bastant bé. També sabia que el factor “son” també jugava la seva part, ja que l’any passat de cop em vaig trobar amb un baixon que em va obligar a anar a dormir. Aquest any un altre dels objectius “ocults” era precisament aquest. No anar a dormir i per sort no em va costar molt de superar.

Tornem on érem. 12h per 82km. Això són menys de 7km/h. M’oblido del que vindrà després i penso només en aquesta hora que se’m presenta al davant. Faig una volta caminant a ritme exigent i calculo que ara mateix puc fer 6,5km només caminant. També se que estar 12h caminant al mateix ritme no serà fàcil, així que intento treure una mica més de distancia a les primeres hores per tenir calaix per a les darreres. I surt prou bé. No tinc resultats per hores però durant tota la nit recalculava i veia que cada vegada em quedaven menys km’s per fer a cada hora. Recordo haver calculat 6,8km/h, 6,5km/h, i fins i tot a la darrera hora que amb només 4,5km ja complia. La tàctica era “camino la primera volta de la nova hora” miro com està el “comptakilómetres” i corro fins a no poder més. Si eren 6 voltes, perfecte, si eren 3, perfecte igualment. Una vegada començava a caminar tornava a mirar la distancia que em quedava aquella hora i si podia complir caminant no m’estressava (i al final una o més voltes les feia corrent amb el que tornava a fer calaix). I aquest era el plànning per a tota la la nit.

Però no va ser tan fàcil com sembla doncs ja sabem que sobre el paper tot és molt viable. Va arribar un punt que els dolorets començaven a minvar capacitats. Ja no podia córrer 5 voltes seguides i la resta caminar. A vegades feia una volta, a vegades ni l’acabava i ja estava caminant de nou. Va tocar fotre’m un xute de cafeïna que portava preparat per a emergències i em va espavilar el suficient per continuar mantenint una mica el control. L’any passat vaig passar de trobar-me eufòric, lluitant fins i tot per posicions capdavanteres quan portava 15h, a haver-me d’anar a dormir a les 17h sense poder ni córrer un km més en el temps que quedava fins les 24h. Aquest any veia que mantenia el control

I així va passant les hores i veig que cada vegada tinc més clar assolir l’objectiu. Quan quedaven 7h fins i tot em vaig plantejar tornar als orígens i anar a buscar els 211km, però això suposava fer 7km cada hora. Portava 14 corrents i estava molt adolorit. El risc era gran perquè em podia lesionar i quedar-me sense arribar als 200. Ho vaig descartar i em vaig conformar amb el pla B.

3AraCada hora que passava m’apropava una mica més i em permetia relaxar-me i a partir d’aquí ja va ser compartir hores amb l’Ara donant voltes caminant a vegades, corrent cadascú al seu ritme novament fins a retrobar-nos una altra vegada i tornàvem a caminar una estona més. Ella estava també eufòrica. Tot i haver tingut problemes de butllofes i d’ungles molt i molt d’hora, va passar les 12h amb 92,2km, tal com jo li havia pronosticat per arribar a 140km.

Ella al voltant de les 3 de la matinada va decidir anar a dormir al cotxe i s’hi va estar un parell d’hores. Tot estava dintre dels càlculs. Va tornar a pista i finalment vàrem coincidir que jo arribaria als 200 i ella als 140. Poca història més. Potser vaig pecar d’excessivament conformista per què ara veient-ho a la distancia igual sí que podrien haver caigut 4 o 5 km’s més (i l’Ara encara hauria fet millor marca si no hagués dit jo que no volia córrer més), però vàrem gaudir del moment, vàrem agafar les nostres banderes i cap a fer les voltes de comiat.

Es un gran moment, no només la volta final, sinó els darrers 20 minuts quan veus que es comença a fer el passadís poc a poc, que la gent et felicita contínuament i veure les cares d’alegria de la resta de participants…i flipar amb els que encara corren!

Finalment 141,306 i 201,271km

I només acabar ja tenim repte per l’any vinent. Tornarem a les 24h en parelles…però anirem a buscar podi a la general 😉

FOTOS

VÍDEO D’ANTONIO PARRA

4final

Enter a caption

Anuncios
comentarios
  1. angelb1954 dice:

    Impresionante. No me puedo imaginar como te sientes despues de correr 24 horas

  2. David Riba dice:

    Enhorabona Karlos, l’estona que vam coincidir se’t va veure molt calculador!
    M’hauré de llegir el teu post abans d’afrontar el meu proper intent per les 24h pista!
    Enhorabona també a l’Ara, també se la va veure molt sencera!
    Bones festes i espero coincidir amb vosaltres en alguna durant el 2016!
    David Riba

    • Krlos dice:

      Moltes gracies David. La veritat es que el post no et donarà pistes de com s’ha d’afrontar una prova d’aquestes característiques (Això ho farà més la propia experiencia), però si que tenia ganes d’explicar una mica el que havia voltat pel meu cap des de feia temps, sobretot des que l’any passat vaig fer només 175km

  3. […] CANVI DE PLANS DURANT LES 24 HORES […]

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s