Eskerrik Asko Zegama!

Publicado: 28/05/2014 en CARRERAS, COMPETICIONES

Fa any i mig…

…que em vaig preinscriure a Zegama per primera vegada. Tothom parlava meravelles i aquell pensament de fa anys de “jo mai podré fer una cosa com aquesta” s’havia transformat en “Vull fer-la!”. Tard o d’hora em tocaria per pura estadística així que vaig decidir començar a comprar bitllets. I em va tocar a la primera! Però la inesperada sort no va ser tal ja que aquell dia jo ja estava inscrit a la marató d’Edimburg amb avió i allotjament pagat (i amb una companyia que ni una Zegama podia superar). Així que vaig haver de refusar la plaça (a algú li deuria fer molt feliç) i vaig pensar que un altre any seria.

Fa 6 mesos…

…em vaig apuntar de nou a Zegama, per allò de “qui sap!”. I em torna a tocar! Dos de dos! Ostres tu, quina sort…Però (sempre hi ha un però) el dia abans estava inscrit a la pedalada de la Musara. Ho sento gent, amb els meus respectes per a la bici, aquí no hi ha color. Em dono de baixa a la Musara a ulls clucs i a inscriure’m a aquesta marató de la Zegama.

Fa 10 dies…

…que les Asics Kahana que tenia domesticades per a la Zegama se’m van trencar (arrencada de tacs) amb menys de 200 km d’ús. A la botiga (Decathlon) em van tornar els calés i ja que no hi havia el mateix model vaig comprar al 2.0 unes La Sportiva Ultra Raptor…que al final no he pogut provar abans de la Zegama. Com que no les havia adaptat gens i m’anaven un pel justetes, no m’atrevia a arriscar, així que recupero del fons d’armari unes Quechua 360 amb 800km que m’han anat prou bé per a grillades diverses (per exemple la Rialp Matxicots o la Ultra de Xerta entre d’altres)…però mai les havia provat en fang (Cras error)!!!

El dia abans,…

…dissabte tiro cap a Euskadi. Arribo i fa bastant bon dia. La previsió per a avui era de pluja també, però només en algun moment veig 4 gotetes. El cel sí que està tapat, però no fa mala temperatura per córrer. Vaig a l’hotel, descanso una mica i a recollir dorsal a Zegama.
Quin ambient es respira! Trobo molts amics i coneguts (molts inesperats!) i va passant l’estona fins a l’hora d’anar a la xerrada tècnica. Aquí es comença a veure per què això és LA ZEGAMA. Discurs introductori en basc, discurs introductori en anglès…i discurs introductori en català!, personalitzat per a nosaltres agraint-nos ser una part importantíssima d’aquesta cursa, donant a entendre que amb molta diferencia som els més preinscrits i per estadística, inscrits segurament (veritablement durant la cursa trobes tants catalans a dins i a fora d’ella que és com córrer a casa). Tot seguit, en castellà es fa l’exposició de tot el recorregut, zones perilloses, zones enfangades, zones relliscoses (el 300% del recorregut, doncs algunes reuneixen les 3 condicions), avituallaments, desnivells, previsió de temps (divertit aquest punt; pot fer des de sol fins a pedregar). Un cop ja està tot dit, marxo cap a l’hotel a descansar sopar i preparar l’equipament.

Dia Zegama…

…Son les 6 de la matinada i em desperto sense despertador com gairebé cada dia. Volia dormir una mica més, però faig el ronso al llit llegint tuïts. El Raül diu que fa 2h. que plou fort a Zegama. Bé, ja estàvem advertits des de començament de setmana i com que no podem fer res, perquè preocupar-nos.

Roba de batalla a punt, esmorzar potent i cap a Zegama. Pel camí plou moltíssim, però a mida que m’apropo va baixant d’intensitat i finalment a Zegama ni una gota.

Només aparcar veig molta gent escalfant. Clar, aquí hi havem uns quants mindundis, però alguns comencen a guanyar-se les garrofes, que això es prova del campionat del mon ni més ni menys! Kilian, Tom Owens, Emelie…Buf. Que faig jo aquí? Res, anem cap al corral. Tal com entro agafo una cadira i m’assec a esperar.

Com sempre, zero nervis. Ja estic curat d’espants i m’he vist en places pitjors. Xerrada amb uns i altres, tots contents de que encara no plogui (ningú es creu que aguantarà així tot el dia) i ja es l’hora!

Sortida de la Zegama…

…Mare meva com surt la gent! Bé, jo a la meva bola, que he carregat un track al fore d’un paio que va fer 6h19’ l’any passat i tot i que no està al meu abast em servirà per veure cóm vaig i per anar veient el perfil. Als 500m el fore em diu que estic fora de ruta i em desconnecta de la meva cursa particular L. M’he quedat sense “anticipar-me” al perfil. Ves que hi farem! Fem 500m donant una volteta per Zegama i comença la festa.

Veig que tothom tira molt fort però no em preocupo. La meva cursa consisteix a arribar amb ànims al 30 i a partir d’allà el que sigui. Controlo les pulsacions per no passar-me de voltes i passet a passet…i el primer passet que faig fora de l’asfalt i trepitjo herba, patinada! Coi, si que s’agafen poc aquestes vambes. Bé, no serà per tant, vaig pensar. I ostres si ho seria durant tot el dia!

Zeg1La primera i la darrera pujada són les més assequibles. La primera perque tens pota i no pica molt i la darrera es curta i saps que després tot es baixada. El fang fa acte de presencia al moment i jo veig que he de tirar molt de bastons, doncs llocs on la gent va tan tranquil·la jo patino. Bé, un plus de patiment!

Km7 passem un tram de carretera on hi ha una munió de gent com a una volta ciclista. Impressionant! Pell de gallina que fa que t’acceleris, però en res comencem a pujar pel primer veritable fangar que ens torna a fer baixar el ritme. Es el primer temps de tall però no em preocupa (crec que tens 1h10’ i vaig fer 53’ aquí).

El grup s’estira i ja pots anar al teu ritme. Vaig passant gent i la veritat és que no em passa ningú (deu ser que he sortit molt enrere, penso; una vegada vistes les classificacions parcials, així va ser, doncs vaig passar aquests primers punts de control al voltant de les posicions 435 i remuntant a cada control)

Zeg2A partir del km9 baixem per uns prats on veig que la gent que segueix el corriol marcat, van patinant. Surto per fora del corriol…i la primera hòstia de moltes del dia. I em faig mal a un genoll que es queda una mica rebregat.

M’aixeco, començo a córrer i al primer fangar que fico la pota…se’m cruspeix la sabatilla dreta. Apa, descalç, entra allà i tira de la vamba (la veritat és que va quedar envasada al buit) i posa-te-la amb el mitjó d’aquell peu ple de fang.

Va, que ara toca pujar. 700m en 7km (de veritat que els desnivells no són res de l’altre mon) i baixar 450 en 3km fins al Sancti Spiritu.Aquesta baixada sí que és perillosa, doncs és pedra i més pedra molt llisa i, com no, humida. Ah, és un lloc maquíssim el pas per la cova de  l’ermita de San Adrian, però despistar-te admirant-la si vols continuar corrent pot ser perillós.

Zeg3

Ara repassant temps a l’ordinador veig que el temps de tall a Sancti Spiritu és brutal. He arribat amb un marge de 20 minuts escassos! Les baixades m’estan fent perdre molt de temps per culpa de les vambes tan llises que portava.

I ara sí. Ara ja arribem a la mítica pujada que fa que tanta gent vulgui tornar una vegada més aquí. Són 2,5 relliscosos km al 20%. Des del primer moment que comencem a pujar tenim gent a totes dues bandes del corriol, gent que s’ha imprès les inscripcions i que t’anima pel nom quan veu el número del teu dorsal, gent que crida constantment i que t’obliguen (Cabrons!) a forçar el cardio per a no defallir. Poc a poc trobem públic que ja ve de baixada d’animar als primers, però tots s’aparten per a no incomodar-te i t’animen constantment. Finalment arribem a un pas aeri amb una corda per agafar-te i ho faig per seguretat. El terra rellisca i la caiguda que es veu a la dreta és simpàtica de collons. Aquí ja sentim els crits de la gent que simbolitza millor que res aquesta marató: El pas del Aizkorri! Increïble! Pell de gallina només de recordar-ho. He trigat 45 minuts en fer aquests 2,5km, però ni me n’he adonat buscant aquest moment. Ni la intensíssima boira que no ens permet veure el paisatge ni el txirimiri que fa estona que cau m’importen ara. Ja tornaré (segur!) un altre any a viure-ho/veure-ho amb millor temps.

La part que ve ara, s’ha de patir per saber de qué estic parlant. Durant uns moments em recorda a la part més tècnica de la Cursa de les Roques d’Horta de Sant Joan, però allà les pedres són arestes que s’enganxen a la sola. Aquí semblen còdols de riu polit pel temps, col·locats de la pitjor manera per a que no puguis fer 2 passes trotant. Caure allà és perillós, no és cap broma. Només puc dir perque tingueu una referència que de l’Aizkorri a l’Aitxuri es UN míser km. Pla (+27m)! I que vaig fer en gairebé 19 minuts!

Ara torno a mirar temps de tall i veig novament que em van passar factura les baixades. Aquí torno a tenir un marge de gairebé mitja hora.

Il·lús de mi, pensava que ara que estava al punt més alt, amb la baixada recuperaria una mica de temps i encara se’m passava pel cap apropar-me a les 6h30 (portava 4h per 23,2, així que 2,5h per 19 que baixen molt…! XDDD

Primera baixada. Hòsties i més hòsties (Ja no sóc jo sol!). A més algun que altre roc que cau dels de dalt i que hem d’esquivar (vaig veure un fotre-li un bon cop a un corredor en plena cama). Arribada a avituallament i ara sí que tenim gairebé 4 km’s bastant plans i en els que es pot córrer mitjanament bé.

Ara els temps de tall ja són relaxats per als qui hem arribat fins aquí. Porto 50’ de marge.

Sé que només queda una pujadeta mínima (1km al 20%) i després 12km on passem dels 1350 als 300. Fàcil, no? XD

Doncs la pujada s’acaba ràpid i a baixar toca. Estic segur que en condicions normals, aquests 12km i -1000m de desnivell, fets en sentit contrari trigaria menys del que vaig trigar a baixar-los. Vaig fer 1h35’ en aquest tram. Per què? Per les maleïdes relliscades. Em vaig fotre hòsties a cada moment. En punts on caminant queia, hi havia gent que m’avançava corrent. No ho entenia, intentava fer el mateix, i una altra hòstia! Bé, si veieu la foto de la sola de les vambes ho comprendreu, Zeg4però en aquell moment per a mi no era tan evident. Van haver-hi moments desesperants, doncs sóc “corredor” (carn d’asfalt) i tenia cames no només per córrer tota l’estona sinó per forçar la màquina, però intentar accelerar era un acudit si no podia frenar (recordeu allò de “La potencia sin control no sirve de nada”?, doncs això.) No quedava més remei que veure com la gent m’avançava, i era d’acudit veure que el millor moment per córrer era quan anava de fang fins els turmells (centenars de metres continus) perquè així el peu quedava subjecte i podia anar al mateix ritme que la resta, però quan la cosa era més “sabonosa”, patacada va, patacada ve. I poca historia més, arribada als 2 darrers km’s que aquí sí, aquí ja es pot córrer, i preparar l’entrada a meta traient la senyera que havia vingut amb mi a una butxaqueta tota l’estona.

Finalment entro en 7h00’55” amb un somriure d’orella a orella. Més temps del que esperava en un començament però donades les circumstancies de l’estat del terreny, content és poc!

zeg5

Anuncios
comentarios
  1. Carles dice:

    Bona! M’ha fet gràcia llegir lo del track de l’any passat, doncs jo vaig fer 6:19, això si amb un terreny molt més faborable que el d’enguany…jejejeje

    • Krlos dice:

      Si ets de la zona de Girona i ho tens penjat al wikilock, es el teu track!. Mira a wikiloc, que et vaig posar un comentari 😉

      • Carles dice:

        Ara ho he vist…llàstima que no et servis…salut i molta pota!!!!

  2. angelb1954 dice:

    Durilla la pueba ¿no?

    • Krlos dice:

      La verdad es que si, pero existen muchas bastante más duras en cuanto a desnivel (en técnica ya está en el máximo para mi). Es más la mitificación y el público (comparable a la animación de la Behobia) lo que la hacen grande

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s