Marató de la Vall del Congost

Publicado: 17/03/2013 en CARRERAS, COMPETICIONES

Quan saps que la cursa cap a la que estàs anant està organitzada per veritables amants del mon del córrer, gent que prima per davant de tot que el corredor, o més ben dit l’amic, perquè a la llarga tots els que estan a aquest tipus de curses ho acaben sent en major o menor mida; doncs com deia, quan vas a aquestes curses saps que el que et trobaràs és una organització que es preocupa pels detalls.
Que es preocupa de que l’any vinent vulguis tornar i sobretot que gaudeixis del recorregut, dels avituallaments, i en aquest cas fins i tot de l’abundància i qualitat dels regals de la bossa del corredor: Samarreta tècnica, tovallola, buff i panxelleres, i tot personalitzat per la cursa; i com no, que seria d’una cursa sense el seu brou Aneto ;-D

Doncs la meva cursa comença molt d’hora saludant a un munt d’amics que tot i la pluja que patíem venint cap a Aiguafreda, no ens desanimàvem. Entrem al calaix de sortides, amb control de xip i sortim amb retard perquè un accident a la fantàstica autovia que connecta Vic i Granollers ha deixat a més d’un corredor atrapat en un embús. Això es un d’aquests detalls que fa gran una cursa. S’ha fet per als corredors, per tant te tota la lògica del mon que s’intenti que el màxim de gent pugui prendre part a la sortida.

Tret de sortida. He de dir abans d’avançar amb la crònica que només tenia com a referència les maratons de muntanya de Covadonga (7h05′) i la Pugisacalm Extrem d’aquest any passat (7h44′) on va haver-hi una enfangada històrica. La sensació que he tingut tota la Vall del Congost, però tota, és que és mooooolt corrible (com a mínim molt més que aquestes dues que comento, que tenint menys desnivell les veig més lentes).
PerfilMVC

Poc a poquet comencem a pujar i ja al km2 on agafem el primer corriol ens trobem un tap considerable. No preocupa, queden moltes hores per endavant i així vas al ritme que et marca la corrua de gent. Aquesta filera no s’ha desfet durant uns quants km’s i només quan veies un forat, avançaves i fins al següent cul a seguir.
Aquesta filera poc a poc es va desfent, trobem pistes amples que et permeten córrer al teu ritme.

L’inici es la part més suau. Fins al 6 he fet 48′. Aquí ja es comença la primera de les dues pujades llargues del recorregut (Pla de la Rompuda) tot i que a l’inici pica, poc a poc es va suavitzant i em permetia fer breus trams “al trote” en pujada i així anava avançant alguns corredors.

Tot i la pluja dels darrers dies, no ens hem trobat cap tram excessivament relliscós (potser altres tindran una percepció diferent, però si haguessin fet la passada PuigsaFang Extrem, entendrien el que dic) ni hem hagut de ficar els peus a cap curs d’aigua…fins al km30 😉

La baixada des del Pla de la Rompuda suposo que és el que m’ha donat aquesta sensació de terreny “corrible”, doncs he fet alguns km’s a 4 i poc, i algun per sota de 4 (Dani, ja he fet les series que em demanaves ;-D).

km19Tornem a pujar i la primera alegria del dia. Al 19 em trobo una gran representació de Koales, així que aturada obligada a fer una Voll. Agafar aire mentre xerrem un momentet i tornem al “tajo”. Al 20 hi ha la separació de la mitja i la marató i aquí la (per a mi) gran paret del dia. Una pujada curta però intensa que és el primer assalt cap al Tagamanent. Poc a poc i encara en un terreny fàcil anem pujant fins a entrar a la boira. A l’avituallament previ al Tagamanent veig les primeres “desercions”. Gent que diu que no aguanta les rampes i que necessita que els baixin (però no hi ha transport per a ells). Arribo al Tagamanent i tornem a baixar. Aquí ja he començat a patir la meva creu. Rampes!!!

Per sort només afecten a les pujades i ara tinc una llarga baixada de 4km’s. No és excessivament tècnica tot i que aquí ja hi ha alguna zona més enfangada. Al mig d’aquesta baixada em trobo un “tiu” al terra. Diu que s’ha trencat la clavícula així que em quedo amb ell i finalment decidim que allà no farem res i l’acompanyo caminant cap a l’avituallament que estava a 1km (Després de la marató l’he trobat amb el braç en cabestrell i anava camí de l’hospital. Espero que no sigui tan greu com ell deia)
Al 30 creuem un petit rierol, fins als turmells d’aigua i tot seguit “escalem” una pujadeta amb una corda d’empinada i enfangada que estava. Les meves rampes s’han alegrat molt.
Bé, a partir d’aquí se que queden dos pujades menys fortes del que hem fet però ja estem al 30 i això es nota. Troto tant com puc, però finalment el desnivell i les meves pulsacions diuen que fins aquí he arribat. Només busco arribar al 39, que sé que és el punt final de pujada (del 32 al 39 he trigat 1h25′!!!)

Ja al 39 les vistes són impressionants, correm per una carena amb una caiguda vertical de vertigen. Poc a poc el desnivell comença a baixar i ara ja són només 4km’s els que queden fins a la meta. Aquí ja es treuen forces d’on no n’hi ha. Finalment entrada a Aiguafreda amb els 2km’s finals per sota de 5 per acabar fent 6h56’12”

meta

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s