Marató amb escalfament previ

Publicado: 24/02/2013 en CARRERAS, COMPETICIONES, ENTRENAMIENTOS

Te collons que amb un dia tan “càlid” com el d’avui per el Gironès parli d’escalfament previ, però la idea era aquesta.

D’un temps ençà fer una marató que no sigui de muntanya ja no em suposa un repte amb prou entitat per si sola. El dia que vaig decidir fer la Marató de les Vies Verdes vaig voler afegir una mica de duresa fent primer la marató en sentit invers en BTT. Fa anys que no agafo aquesta bici amb constància, i que hagués fet la distancia d’avui pedalant per camins, ni me’n recordo quan va ser la darrera vegada. Tot i així diumenge passat vaig fer un test de 1h45 per la zona de l’agulla (Manresa) i vaig quedar prou satisfet (sobretot comptant que dissabte havia corregut 44km amb +2000m en 6h30’ entrenant)

Aquesta setmana he de dir que he entrenat poc. Dilluns un 10K fortet (en 46’) i dimarts series (4k-3k-2k-1k una mica més ràpid que el 10k del dia anterior). Dimecres tenia fisio i ni dijous ni divendres vaig poder entrenar, així que he arribat a diumenge molt descansat.

La baixada de temperatures d’aquests dies ha estat la guinda que ha coronat el cap de setmana. Tot i així havia de fer moooolt de fred per fer-me canviar de plans. -6ºC es fred? Depèn d’on visquis. Al cor del Bages en un hivern “normalet” es una temperatura habitual (una altra cosa es que surtis en BTT amb aquesta temperatura habitualment. Jo no!)

Arriba el diumenge matí. Despertador a les 5h30’? Perquè, si m’he despertat a les 4!!! Peu a terra, esmorzar ràpid i posar-me capes i més capes (Dos parells de guants, dos mitjons, maneguets…Tot el necessari per no passar fred)

Agafo la bici i a les 6h05’ ja començava a pedalar. Les primeres sensacions de temperatura, molt bones. A banda, anava amb un “focus” brutal que em va deixar divendres nit el Raül Koala i que fins i tot he portat tota l’estona a mig gas de la il·luminació que dona.

Objectiu, 20km/h. Primer puja, després planeja i finalment va descendint cap a Girona. Així que sense presa però sense pausa, vaig seguint el track. He de dir que no he fet tot el recorregut exacte. Estava allotjat a casa d’uns coneguts (Gracies Marc, Jordi i familys pel cap de setmana) i des d’on estàvem, a la part alta de Sant Feliu, podia tirar directament cap a Castell d’Aro i agafar allà la via verda i així ho he fet.

Quan portava 40’ el dolor pel fred als dits dels peus era bastant horrible, però no podia fer-hi res més que intentar forçar la màquina, posar-me dempeus…I ha estat pitjor! A la hora, el dolor, la sensibilitat, els dits en general, han desaparegut. Mala senyal. Se que com a molt he d’estar així 1h més, però no m’agradava pensar en el que em trobaria a l’arribada.

Sense cap aventura pel mig comença a fer-se de dia, apago frontal, començo a trobar gent que corre o camina i arribo a Girona en 1h50 (36km – 19,6km/h)

Ah, l’anècdota d’aquest tram. Portava bidó d’isotònic i el camelback amb 1 litre d’aigua (no fos cas que fes calor de cop! XDDD). Se m’han congelat tots dos així que m’he quedat sense beure res XD

Baixar ràpidament de la bici, donar-se-la a l’organització per que me la baixés (tot un detall per part d’ells que accedissin fa unes setmanes) i trobar al Jordi que em portava les bambes i roba per córrer.

Al començar a caminar a començat el veritable patiment del dia. Els dits que estaven “morts” han començat a rebre sang…es un dels dolors més besties que he tingut mai a la vida (i he patit cluster headaches, se de que parlo quan parlo de dolor). He arribat, estant a -6ºC a traurem les sabatilles de la bici per caminar descalç, he pensat en tirar-me al terra…no podia ni caminar. Finalment he arribat a una cafeteria on m’he fet un massatge (en realitat els dits estaven calents, per sort) i poc a poquet m’he animat per poder començar a córrer.

Salutacions amb Correcats i Redrunners varis (be, Redrunners només en Carles Cuellar; on paraven els altres?) i cap a la sortida.

L’objectiu aquí era de mínims. Si més no, no passar-me de 3h50’. Si la cosa va be, com així ha estat, per sensacions.

Com sempre que puc, càmera de fotos en ma i anar disparant a tort i a dret. Portava el camelback amb el bidó d’isotònic (encara congelat) i alguns gels. Surto al final de tot per poder fotografiar més gent.

Primer km lent a 5’10”…i al moment ja m’he vist que el 4’50” era suportable. Ah, per els que em coneixeu, anava sense pulsòmetre!!! Si, es rar en mi, però he perdut la cinta (per variar). A veure com ho soluciono en breu, que jo faig servir més això que els ritmes del GPS.

Així que a fer fotos i gaudir del paisatge sense cap més plantejament al cap. Se que fins al 10 puja una mica i fins al 25 més suaument…però no he fet cas d’això i quan he vist un grup correcat molt nombrós he anat accelerant fins atrapar-los al 17. Eren en Germinator, Txaos & Cia que anaven a buscar 3h20’. Massa fort per mi així que em deixo caure. Abans havia coincidit amb la Bèstia humana del Paris Canals que venia de fer un escalfament una mica més llarg que jo, doncs ha vingut corrents des de Montornès fent dos maratons per ser a la sortida d’aquesta i a ritmes de 5’/km :O

Al deixar-me caure soc absorbit per un grup molt nombrós on estava en súper IronXevi i he decidit deixar d’anar passant gent (portava 20km així) i limitar-me a esperar la baixada. Ja feia temps que fins i tot fer fotos ja no era feina fàcil, així que càmera guardada i a fer esbufecs diversos. Tot anava bastant be. Distancia mal mesurada i ja es veia que seria curta, però per poc. Fent números veia factible baixar de 3h30’, així que anem tirant….fins que he vist que alguna cosa no rutllava i he vist ràpid que era. Jo sempre faig 3 gels en marató, i no em salto un sol avituallament per beure, i he vist que a la bici no he begut ni menjat res i a la cursa no havia estat molt estricte. Aturada i agafo algun gel del camelback, un glopet per passar-ho i a continuar ja en solitari.

Encara entrava en 3h30’ així que miro de mantenir els temps en 5’ o 5’10”/km…però a estat impossible. Als avituallaments m’aturava per prevenir rampes i poc a poc el marge s’ha esmicolatmedallamvv

Del 25 al 29 baixa un perceptible 2% i el ritme es portava còmode. Del 29 al 38 es un imperceptible 0,5% i això m’ha mort. Poc a poquet l’objectiu s’ha transformat en “supervivència”.

A partir d’aquí ja olores la meta, però una merdeta de pujadetes de 500m al 3% i collonades així et van minant la moral. Molta gent ja camina, però també molta gent m’avança, el que no es habitual en els meus finals. Em limito a posar el pilot automàtic. Ni puc animar a la gent que avanço de tant cascat que vaig. Les cames (vast extern sobre tot) fan molt de mal i el km final que es una baixada al 2,5% m’he d’anar frenant per no trencar-me. Poc a poquet veig la meta i a l’entrar l’Speaker explica la meva paranoia del dia de pujar en bici, entrada, medalla i a menjar i beure una miqueta, que ens ho hem guanyat.

Finalment dir que li falten alguns centenars de metres per ser una marató 😉

Ah, i el dia no acaba aquí. Una vegada dutxat, havia d’anar a buscar el meu cotxe, que com he comentat abans estava a la part alta de SF. Així que agafar la bici i tornar pedalant per divertides pujadetes que amenaçaven amb enrampar-me fins les orelles XD

TEMPS FINAL 3h35’58”                                FOTOS

Anuncios
comentarios
  1. Fran dice:

    Impresionant, company!! La resta de Red Runners erem a la Maratest i ala Marina Trail 🙂
    Fran @mothhor

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s