12h de Corredors.cat – Cirereta del 2012

Publicado: 04/01/2013 en CARRERAS, COMPETICIONES, MISCELÁNEA

Sóc dels que només creuar una línia de meta ja s’està plantejant quina serà la següent i se n’oblida tot seguit de l’anterior…però es cert que sí que tinc 4 o 5 curses gravades amb foc i aquesta ho estarà per molt de temps. No pel podi, doncs no son un objectiu sinó una conseqüència; sinó perquè es la prova organitzada per corredors.cat, “la nostra” i estic envoltat de la “meva” gent.

Com sabeu els amics més propers tot va començar al 2011 quan us vaig dir que aquest dia jo complia 42,195 anys i em vaig plantejar fer la marató més interessant que vaig trobar per aquest dia per celebrar-ho (la de Stratford-upon-Avon exactament). Aquesta va quedar ràpidament descartada per que llavors vàrem veure que coincidia amb les 24h de corredors.cat, així que la opció havia de ser si o si la marató nocturna…i poc després, quan vaig veure aquest mateix any que puc fer maratons amb relativa facilitat, la frikada va ser decidir que faria dos maratons el mateix dia, la de Girona per la marató de TV3 al matí i la nostra per la nit.

Per un error meu (creia que aquesta darrera era el mateix dissabte, que era la única manera de fer les dues el mateix dia) fa un parell de mesos un tercer i definitiu canvi. Decideixo fer les 12h i així m’obligo a fer una doble marató!!!

La preparació ha estat totalment anàrquica. Tan anàrquica que ni per una marató hauria fet tants pocs km’s (les 4 darreres setmanes: 59, 72, 33, 56). L’únic que em feia estar tranquil eren les 3 maratons de muntanya que havia fet al setembre (Lagos de Covadonga), octubre (Puigsacalm Extrem) i novembre (Pirata de Montserrat), així com la Berga-Santpedor a tope i sense deixar de córrer en les gairebé 5h que vaig fer per els 52km’s. El fet d’haver fet molta muntanya darrerament també m’ha ajudat a “saber” córrer després de caminar durant hores i suposo que es la única part bona de la meva preparació.

Arriba el dia, o millor dit arriba divendres anterior on ni vaig poder anar al sopar d’empresa d’esgotat que vaig quedar a la feina (un problema de darrera hora a una planta em va tenir dempeus 5h sota un plugim constant coordinant una reparació urgent; havia de sortir a les 14h i vaig sortir a les 19h passades). No era la millor manera de descansar el dia previ a una cursa així, doncs havia continuat entrenant tots els dies de la setmana menys el de massatge.

Be, sigui com sigui, tinc clar el ritme de sortida. Ja petaré!

Anem al gra. Som a la línia de sortida l’Ara i jo. Com sempre, tinc clars els meus objectius. Doble marató primer, i si s’escau, 100km. En la resta no volia pensar. Havia fet molts càlculs i a tots passava les darreres hores caminant molt i quan no, corrent a molt poca velocitat. El podi, com els vaig dir als GPT per mail, no entrava als meus càlculs. Molts dels que estaven inscrits a les 12h tenen marques astronòmiques als 100km (prop de 8h alguns) i recordeu que era el meu objectiu per les 12h.

Sortim i ràpidament veig que el ritme de creuer de 5’/km es una miqueta elevat, doncs les pulsacions no es mantenen tant baixes com pensava. Però tot i així passo la 1era h. a 5’04” de mitjana.
Com que les pulsacions pugen més del que esperava, baixo el ritme i passo la 2ona h. a 5’16”. Tot això es un llarg escalfament. Encara em queda repetir això 5 vegades més XD

L’Ara ja fa temps que em diu que va malament d’estómac novament i em preocupa. De tant en tant camino una mica amb ella.

Per part meva tot va be, cap molèstia i continuo regulant pulsacions. El Dani em diu que vaig primer. No m’ho esperava la veritat, i li comento mentre corro que ja m’ho dirà dintre de 6h més
Faig la 3era h. a 5’28” (aquí ja he menjat una mica de pasta caminant durant una volta sencera). La mitjana total es de 5’15” i em trobo molt animat.

Els de les 6h comencen el seu viacrucis particular i es una cosa que ara me n’adono com es d’agrair per als que fan 12 i 24h. La companyia! Les diverses proves paral·leles son una ajuda brutal per desconnectar. No sabeu com m’arribarà a ajudar la cursa d’eliminació!!!

Jo a la meva bola i camí de la marató. La vaig passar aprox. en 3h47′ i la 4rta h. a un ritme de 5’42”. Aquí ja m’havia aturat amb l’Ara bastant de temps, m’havia canviat de samarreta, i veig que puc continuar corrent bastant més temps. No sabia fins on arribaria, però recordava les 6h de l’any passat i era un bon control per saber com anava de prop o lluny d’aquell ritme.

Fa temps que m’han dit qui son els més propers. En principi pensava que era l’Italià Fabrizio però al poc temps el vaig veure aturar-se a vomitar. Ara havia de controlar-lo a ell (quedaven moltes hores) però sobretot a l’escocesa Izzi. Precisament es en aquest període on tinc l’anècdota del dia. Em trobo a una volta a la Izzy vomitant per sobre la barana a la zona contraria a grades. Ella només està a una volta de mi, però m’aturo i li demano com està i em diu que es l’estómac que sempre li passa i li fot les curses enlaire. No puc fer-hi res i li dono ànims…però a la següent volta me’n recordo que l’Ara a portat Almax. Al tornar-la a avançar (ella ha fet només 50m) la veig amb els ulls plorosos i li explico com bonament puc que es l’Almax. Pel nom no ho coneix. Vaig cap a la meva bossa i torno corrent cap enrere per ensenyar-li de que parlo. En principi es una mica renitent i em demana si l’he tastat alguna vegada. Tot i així finalment agafa una i tots dos continuem en cursa. Al cap d’unes poques voltes ve a donar-me les gracies i es quan li dic que ella va segona; es sorprèn i em demana que si se qui es el primer. Quan li dic se’m queda mirant i em diu: I t’has aturat a ajudar-me? So niiiiiice :-DDD
Des de llavors hi ha hagut un bon rotllo de complicitat tota la cursa.

Be, anècdota a banda, ara el nou objectiu al meu cap era passar les 6h i veure si aguanto més temps o distància que l’any passat. 5ena h. clavadíssima a l’anterior. A 5’42”.

Abans d’acabar la sisena hora decideixo canviar de sabatilles. La planta dels peus em fa mal i tinc unes “de reserva” que en van una mica més amples. Perdo temps entre canvi de plantilles, samarreta nova una altra vegada…Aquesta aturada fa que el parcial de la 6ena h. sigui de 6’31” però la següent, la 7ena h. la faig uns segons per sota de 6′ novament.

Se que vaig camí de la meva primera doble marató i això m’anima. Per el contrari fa hores que veig que l’Ara està patint, havent-se de passar hores asseguda amb problemes d’estómac. Fins i tot la preocupació de buscar-la m’ajuda a desconnectar, doncs moltes vegades faig voltes esperant avançar-la per quedar-me una estona amb ella i no la trobo. Altres entro a la carpa i està allà cargolada i no puc més que donar-li una mica d’ànims i continuar endavant. 😦

La 8ena h. la paso a 6’31”, però la mitjana total encara està al voltant de 5’45”. Gens malament!!!
Passo la doble marató en 8h10′ i ho faig caminant acompanyat de l’Ara. Per mi es un dels grans moments del dia.
Novena hora. Moment crític. Només penso en les 3h que queden encara!!! Aquí ja fa temps que corro amb calculadora. Se que darrera tinc a l’escocesa Izzi i L’italià una mica més lluny. Ell comença a no preocupar-me. La tàctica es caminar expressament per a que em passin, i llavors córrer jo darrera d’ells per passar per la catifa i veure la diferencia que els hi porto. Tot i així veig que el meu ritme corrent es molt superior al d’ells perquè m’he de frenar molt i molt per no passar-los quan em poso a córrer. En els pitjors moments tinc a Izzi a 4 voltes (1700m, que a aquestes alçades son 11′ ben bons). Caminant ja he calculat que per cada volta meva ella pot fer dos, així que puc caminar 20′ abans ella em retalli tota la distancia (per fer-ho em vaig distanciar tant com vaig poder, crec que fins a 9 voltes li vaig tenir i em vaig dedicar a viure de rendes caminant i deixant-la passar-me una vegada i una altra). Tambe vaig aprofitar aquestes voltes d’avantatge per acompanyar a l’Ara més estona que abans.
Tot i així, encara queda molt de temps, he de tenir el cap fred perquè una rampa, un mal de panxa, em poden tirar per terra tots els càlculs. Al final aquesta 9ena h. va caure a 7’36”.

La 10ena h. va ser la d’aconseguir la nova fita. 100Km en sub 10h!!! (per poc!). Un altre cop vaig parar a buscar a l’Ara que tot i no poder ni caminar del mal d’estómac em va acompanyar per fer amb mi aquest tram. Aquest parcial de la 10ena h. va caure a 7’13″/km
Ara ja estava en reserva. Encara podia arrencar a córrer després de caminar una estoneta i el que feia era fer ¾ de volta corrent i la recta de meta caminant per gaudir de l’sprint dels de la cursa d’eliminació. Tot això sense desconnectar del que estava fent Izzy. Ella va agafar un molt bon ritme en aquesta part final de cursa però les prop de 9 voltes que li portava em permetien gaudir i no haver de forçar la màquina. Tot i així, quan faltava 1h30′ per acabar vaig decidir posar-me a córrer…i no l’agafava.
Poc a poc ella marxava i a cada volta jo tenia més i més ganes de deixar de córrer. Per sort per a mi, de sobte la vaig trobar també caminant. Vaig saludar-la i vaig continuar corrent i va ser quan vaig veure clar que ella anant molt i molt be podria fer 9km en 1h i jo li portava 2,5km. Corrent només 3km la darrera hora, el primer lloc era meu.
Amb aquests càlculs al cap, anar a buscar a l’Ara de tant en tant per passejar junts. Algunes que altres voltes trotant i la 11ena h. cau a 7’44”/km.

A partir d’aquí es tot més del mateix, tant del mateix que el ritme serà idèntic durant l’hora final (12ena h. a 7’44”). Les darreres voltes ja les camino totes molt lentament, veritablement no perquè no pugui fer més, si no perque l’Ara està tant fotuda que a 2′ d’acabar s’atura a vomitar i jo em quedo amb ella. Izzy ens veu i va a tope per intentar agafar-me, però se que jo havia calculat be. Tornem a caminar amb l’Ara cap a la meta i de sobte sona la botzina de final de competició. Deixem caure els cartrons per mesurar la distancia final i ens apropem a felicitar la Izzy que plora com una magdalena i que poc després surt volant cap a les seves acompanyants.

L’Ara i jo caminem fins a la meta amb un contrast de sentiments. Una arribada agredolça doncs jo no puc evitar un somriure que no em cap a la cara. Ella va plorant de lo malament que ho ha passat. Ens abracem, i per sort (gracies Jordi ) aquesta abraçada final queda immortalitzada en una fotografia que recordaré sempre. Es el millor record d’entrada a meta que podia tenir al meu primer calaix més alt del podi. Al final la distancia van ser 115,491km una mitjana de 6’14″/km

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s