Crònica del Challenge Calella 2011

Publicado: 08/10/2011 en COMPETICIONES, TRIATLÓN

Em venen dues paraules al cap si hagués de resumir el meu IM.

La primera paraula, i en majúscules, és SATISFACCIÓ!!!
Difícilment em sortirà un altre Ironman en el que tot i els diversos entrebancs que vaig patir durant el mateix, tregui un resultat tant bo disciplina per disciplina, transicions incloses. La sensació que em va quedar al cos, darrera no només de cada sector, sinó de cada porció en la que jo mentalment havia dividit tota la IM, és d’una immensa satisfacció.

L’altre paraula és CAP!!!
Perquè és el que vaig tenir molt i molt a cada sector. Encara que sembli que tot em va sortir rodó, ni molt menys! Vaig patir rampes als bessons a l’aigua a partir del 3300. Vaig patir rampes als adductors a la bici des del km 120 i vaig patir rampes durant tota la marató als tibials i peroneals. En aquests moments vaig saber modificar ritmes per a no haver-me d’aturar mai i sobretot vaig saber mantenir el cap fred i que el desànim no tingués cap porta d’entrada.

Per qui no es vulgui llegir tota la “parrafada”, li diré que havent planificat 1h18′ – 5h30′ – i baixar de 4h a la marató, vaig retallar temps en totes les previsions, (incloses les transicions que no van arribar a 10′ en conjunt) amb el que el sub 11h desitjat es va transformar en 10h54’01”

PRE IRONMAN
Com sempre, els dies previs son un ritual per a mi. El segueixo fil per randa. Dieta disociada tota la setmana, entrenaments de més a menys descansant només divendres i dissabte. Massatge de descarrega. I sobretot relaxació. No preocupar-te, foragitar del cap tot el que pugui destorbar-te i concentrar-te en fer la feina per la que t’has estat preparant durant mesos.

Ara es el moment de l’IM, de visualitzar el circuit, de somiar amb la cursa, de sortir de l’aigua i sobretot, sobretot, de gaudir-ho.
El dia abans arribem l’Ara i jo a l’hotel. Des de dalt tenim una molt bona visió del circuit de natació i toca relaxar-se al màxim (com es veu a la foto). Portem catxarros cap a boxes, dinar i sopar d’hora, a dormir…i que comenci la festa!!!

AIGUA

Els darrers entrenaments d’aigua m’havien deixat ben clares dues coses. La primera és que estava capacitat per millorar la marca de l’anterior IM. La segona és que tornaria a tenir rampes. L’únic que podia fer era intentar que arribessin com més tard millor. La companyia de l’Ara fa que l’espera sigui més suportable. M’ofereix servei de perruqueria, fisio..que més puc demanar? 😀

La sortida m’agafa totalment despistat buscant les boies que hem de seguir, doncs des de fora no es veu gaire bé. Entro cap a l’aigua i veig que està calenteta. Millor, doncs jo tenia els peus glaçats i això endarrerirà les rampes. Em poso a l’esquerra i començo a nedar. Noto ràpidament que no sóc dels més lents doncs vaig trobant i esquivant peus per avançar-los. Gir a la primera boia i encarem una recta de 1450m.
Estic acostumat a tots els triatlons a anar tan escorat a l’exterior que quan aixeco el cap per respirar no veig a ningú a aquella banda. Aquí em vaig forçar per anar envoltat de gent, doncs estadísticament estaria més segur de que no em desviava gaire del recorregut. Seguia sorprenent-me d’anar avançant gent i de mantenir el ritme d’altres companys de sector. Ja en aquesta recta veig que avanço a gent de la sortida anterior. Arribem al gir dels 1650 i miro el crono. 36′!!!. Esperava fer 33, però no em preocupo perquè feia estona que intuïa que teniem corrent en contra i així va ser (vaig trigar el mateix en els 2100m finals que en els 1700 primers tot i tenir rampes al final). Giro cap a la següent boia i em sobta veure que vaig dintre d’un grup molt nombrós. Girem la boia que encara la llarga recta de 1750m. Busco una bona orientació i ràpidament veig que ara portem corrent a favor. Això m’anima molt i veig que puc baixar del meu objectiu (1h18′). Passant nedadors de casquet vermell i d’altres colors (que fa molt més temps que han sortit) van passant els metres. En aquestes que veig una figura reconeixible, l’Albert Plaza Aka Stone_Apo. Xarrem una estoneta i continuem cadascú a la nostra marxa. Poc a poc vaig veient apropar-se la boia del darrer gir i m’animo perquè se que vaig bé….fins que a uns 200m de la boia se’m comença a pujar el bessó esquerre. No és només un avís, és una rampa en tota regla. Conec molt bé les meves cames i se que no puc intentar estirar-lo agafant el peu amb la ma, perquè llavors s’enramparà l’adductor i aquí s’haurà acabat totalment l’IM (i si no hi ha cap embarcació a prop, alguna cosa més) així que no queda més remei que canviar d’estil. Primer m’aturo i deixo les cames penjant cap al fons, després em poso d’esquenes i aprofito per mirar d’on venim…torno a girar-me, i res de res, una mínima relaxació, però a punt de clavar-me. Començo a fer braça i sembla que aquí sí que li agrada alguna cosa (a l’empenyer amb la planta del peu contra l’aigua, estires una mica el bessó). Així em mantinc una estona, però fins i tot em plantejava arribar a la boia de gir per intentar agafar-me al que fos per estirar de veritat si les coses empitjoraven. Finalment es relaxa el bessó, però com veuré a la transició no marxa del tot i queda latent, donant-me un avís de tant en tant que moc peus. Ara ja veig la platja i l’arc de sortida, començo a forçar la màquina. Tiro fort de braços i pujo les pulsacions. Vull arribar quant abans millor a una zona on faci peu, per si de cas. Nedant, nedant, veig que estic avançant al Lluis Aka Nyef; ho sento nen, però no podia parar a petar la xerrada ;-). Continuo fins a la platja i només posar-me dempeus veig que m’ha anat d’un pel perquè els primers passos tinc les cames com fustes.

Amb tot això, no havia pensat en cap moment en el temps que portava, només volia sortir.

Busco a l’Ara i la veig a la dreta i em canta 1h15′!!! (VIDEO SORTIDA) No m’ho podia creure. Miro el crono, i efectivament, baixo de 1h16′ és a dir, de 2’/100m. Per a mi és una barbaritat de temps, doncs sense forçar, en piscina és aquest el ritme al que nedo. Finalment trepitjo catifa en 1h15’41” i cap a la T2.
Posteriorment em comentarien que vaig avançar a tots els companys correcats que havien sortit 5′ abans que jo. Fins i tot a l’Albert Romero Aka Albert75 que és el que neda millor de tots nosaltres, però ell va ser per un problema amb el neoprè. Ja podia jo anar a la bici buscant-los!!!

Temps i Posició Aigua: 1h15’41 – 509 de 835 (61%)

T1

Només arribar al box dos voluntaris em van ajudar a treure el neoprè. Trec els estris de la bossa de T1 (Una bona pensada, crec. Una bossa de plàstic amb tot el necessari per anar “vestint-me” pel camí cap a la bici), guardo el neoprè al seu lloc i em poso mitjons.

Abans de sortir de boxes se m’enrampa l’isquio esquerre i m’he d’aturar a estirar, però se que son les escorrialles del sector de natació. Marxo cap a la bici i pel camí vaig posant-me el casc, ulleres, dorsal i desembolico un sandvitx. Fins i tot em dóna temps d’anar a fer un riuet a la quinta forca on havien muntat els urinaris. Tornant cap a la bici em bec l’ampolleta d’isostar que havia preparat, i a pedalar!!!

Temps i Posicio T1: 6’24” – 629 de 835 (75%)

He de dir que en aquesta transició “flipo” amb la velocitat d’alguns. Tot sigui dit que vaig parar a pixar, però si comptes tot el recorregut que s’ha de fer fins a boxes, treure’t el neoprè, agafar trastos, menjar i beure alguna cosa (ni que sigui mentre vas a buscar la bici), sortir amb la bici fins a la següent catifa…i fer tot això en menys de 1’40”!!! (Jo no veig assumible baixar de 4′!!!)

BICI

Com sempre, sempre, sempre…a pastar fang tota la planificació decidida durant mesos. Havia de sortir a unes 140 pulsacions per acabar fent una mitjana de 137-138. Doncs la primera vegada que vaig baixar de 140 va ser al cap d’una hora i anava a una mitjana de 146. Des de llavors vaig decidir anar afluixant poc a poc perquè sabia que no aguantaria a aquell ritme ni que fos un half (portava una mitjana de 34,6 Km/h) i perquè tenia un coixí prou ampli (i sort d’aquest coixí com es va veure després).
A partir d’aquest punt poc a poquet em vaig anar forçant a baixar velocitat i pulsacions. Encara que a vegades em veia obligat a accelerar per no incorrer en “drafting” o per despenjar a aun “xuparrodes”.
La primera baixada, molt ràpida (35,2km/h i 146 pulsacions mitjanes).
Tornem cap a Calella i tot i baixar la FC a 140, va sortir 34,2km/h (més calaix!). Aquí saludo a la claca que estava en ple al final de la darrera pujada abans de la rotonda. Ja els vaig dir que anava massa ràpid, doncs ho sabia prou bé.
A la segona baixada ja es va notar el vent en contra. Vaig tenir males sensacions tot i continuar avançant màquines molt i molt cares (crec que vaig quedar dels primers a la classificació de rodes de 50€ XD). Aquesta segona baixada que ens col·locava al km102 al punt de gir ja es va patir bastant, doncs tot i continuar a 140 pulsacions a aquest tram, la mitjana va baixar a 31km/h.
Esperava amb ganes donar la volta per rebre l’ajut del vent a favor i així va ser. Camí del km136 tot i anar relaxadíssim (135 pulsacions mitjanes) va tornar a sortir 34,2 km/h. Això era un gran ajut, però també ens avisava a tots que la següent volta, tot i ser més curta, ens faria patir de valent a la baixada cap a Mataró, doncs el vent anava enfortint-se. A més a aquest tram vaig tenir avisos de rampes als adductors (l’únic motiu que veig és haver sortit massa fort, doncs anava hiperhidratadíssim i menjava cada 20’*) així que a partir d’aquí, molt encertadament vaig connectar el [MODE: I WILL SURVIVE ON]. Va deixar d’importar-me la mitjana de velocitat. Va deixar d’importar-me la freqüència cardíaca. Només volia arribar a córrer, doncs sabia que aquestes rampes només em donen a la bici i si faig coses rares a l’aigua; mai corrent.

Arribo al punt de la claca i els llenço els meus dos bidons de beguda, doncs volia guardar-los com a record tal com li havia dit a l’Ara.
Així que ja només queda la volta curta. Gir a Calella i a lluitar contra el vent. Vaig aprofitar per fotre’m un gelocatil d’1 gr per reduir el mal de cames actual. Aquí, entre els avisos de rampes (vaig començar a menjar trossos de plàtan dels que donaven als avituallaments) i el vent, la mitjana parcial va baixar estrepitosament. 132 pulsacions i 28km/h!!!

I ara sí, ara ja només quedava un tram de vint-i-pocs kilòmetres i a deixar la bici. Les cames havien començat a recuperar-se de les rampes i ara tenia el vent a favor, així que tot i anar a només 131 pulsacions, la mitjana d’aquest tram final va ser de 33,5 km/h

En resum, una bici boja. Sortida a morir, i amb l’excusa del vent en contra i les rampes anar escampant bombolletes per acabar només complint objectius:

Temps i posició Bici: 5h29’39” (138 FCmitjana – 79%) i 32,8 km/h. 323 de 835 (39%)

* faig un incís sobre l’alimentació. El meu primer IM com molts ja sabeu, vaig petar d’estómac a la segona mitja marató. Ara vaig canviar l’alimentació traient els sandvitxos de nocilla i posant al seu lloc sandvitxos de tranchettes amb codonyat (que ja de per si és una mica astringent). Va ser tot un èxit, doncs durant la bici vaig arribar a sentir-me tant ben alimentat que no em vaig acabar els 2 sandvitxos que portava; això si, crec que van caure 11 gels!!!

T2

Poc que explicar aquí. A l’hora d’anar a baixar en marxa de la bici veig que les cames no estan malament.

Saltet, catifa, deixar la bici al seu lloc i cap a boxes. Només entrar tinc un moment d’eufòria perquè estic corrent amb comoditat, així que sec tranquil·lament, em cordo bé les vambes, agafo gorra, sandvitx i la gran idea (per a mi) d’aquest sector; l’ampolleta de 1/2 litre que m’acompanyarà gairebé tota la cursa.

Temps i posició T2: 3’29” – 292 de 835 (35%)

CURSA

Com que el GPS que porto el poso en marxa a la bici, i de l’aigua + T1 en aquells moments només tenia una referència propera, no sabia del cert quin temps tenia de marge per baixar de 11h. Sabia que si feia menys de 4h a la marató m’ho assegurava, així que començo aquest sector amb aquesta idea al cap.
Surto caminant tranquil·lament menjant-me el sandvitx de cada transició. Arriba’t l’avituallament faig un glopet i començo a trotar amb la meva inseparable ampolla. Jo necessito beure molt, però a més prefereixo fer glopets curts cada 5′ que no pas ficar-me 2 gots de beguda cada 3km’s. Com que m’he acostumat a portar-la als entrenaments no em suposava cap neguit extra. Amb això m’estalviava aturar-me a cada avituallament, i només ho feia per reomplir l’ampolla.
Bé, com vaig decidir ja fa temps, si em trobo còmode amb un ritme determinat, aquest és el que he de portar…així que de sortida em veig anant lleugerament per sota de 5.
Se que aquest ritme serà passatger doncs portem vent a favor anant cap a Santa Susanna i hi ha una humitat bastant alta, que amb la temperatura de 26ºC fa que la prova s’endureixi molt més. Amb el pas de les hores ja sabia que el ritme aniria de baixada però si les pulsacions anaven controlades no veia per què frenar-me.
Els primers km’s cauen ràpids: 4’45” – 4’53” – 4’55” – 4’59”…i vaig decidir posar la reductora en el que respecta a pulsacions. Entre que vaig caminar 500m menjant el sandvitx, i l’aturada per reomplir el bidó, 5’12” de mitjana a la catifa de Santa Susanna (km 5,4). Collonut!!!
Ara l’objectiu era veure l’Ara, veure la claca i llavors pensar en un altre gir per tornar a trobar aquests tan necessaris ànims. Crec que és el millor plantejament. Dividir-ho tot en trossets petits i pensar només en aquell en el que estàs. No has de pensar-hi mai el que et queda per davant!
La saludo a l’alçada del km8 i li dic que vaig bé tot i que la calor i el vent en contra son durs. Poc després trobo a la claca ben col·locada a l’ombreta. Kbrons! 😉
Al km9, a la zona del carril bici, veig que el públic comença a cridar com descosits. Al·lucino en colors per l’animació. Fins i tot en aquell moment em va avançar un tal Clemente Alonso que deuria “flipar” també de lo que m’animava la gent XD
Arribo al gir de meta i veig com entra Clemente com a guanyador i amb un temps increïble. Recordo en aquell moment que fa dos anys em vaig creuar també amb el guanyador al mateix punt, en Zamora, però era només sortir jo de boxes. Ara ja els he guanyat una volta. En 3 anys més ja poden tremolar…XD

Al segon pas per la catifa de Santa Susanna, 57′ (a uns 5’25”/km). Ja vaig amb la calculadora al cap pensant que no em puc passar de 5’41” de mitjana, doncs el somiat 5’21” (3h45′) està fora de l’abast. Fa molta calor encara. Em vaig creuant amb els companys tot i que vaig tan concentrat que en cap moment veuré a l’Albert75 (Ni a la bici el vaig veure! A la resta sí). A aquesta volta ja he trobat a la claca dispersa per molts llocs i son d’agrair totes les mostres de suport. No vull dir noms per a no deixar-me a ningú, però tindré escuders durant molts moments, corrent al meu ritme, tenint cura de guardar la suficient distancia perquè no em puguin sancionar, animant-me a tota hora, i fins i tot avituallant-me al final de la cursa. De veritat que no us imagineu com s’agraeixen aquests moments de desconnexió, aquests crits i paraules d’ànims. Tot el suport rebut durant la marató us asseguro que fa guanyar segons cada quilòmetre.

Fa molts km’s que he entrat en la meva tercera sessió de rampes. Els tibials i peroneals van avisant que s’enrampen, però no son músculs fàcils d’estirar i m’arrisco a que s’enrampi el bessó. En moments crítics baixo moltíssim el ritme o aprofito un avituallament per reomplir el bidó, però no em vull aturar en cursa. Hi ha moments que s’alleuja, però no acabarà de marxar mai.

Un cop arribat a Calella de nou vaig buscant el km 21 per refer números…i m’entrebanco amb una puta pedra amagada sota la catifa vermella. A l’intentar no caure faig un mal gest i se m’enrampa l’isquio esquerre. Queden encara 21 km’s i em trobo totalment aturat sense poder ni caminar. Ho intento, però és impossible, així que estiro tant com puc. Arribo molt a poc a poc a l’avituallament i bec tant com puc. M’aturo totalment a estirar i poc a poc es relaxa la cama. He perdut molt temps (per fer 250m, he trigat gairebé 3′), però torno a estar en cursa. Els següents km’s tornen a sortir al voltant de 5’35”. Tot ok. Ara estic fent la tercera volta, la que jo considero la pitjor, doncs la quarta ja es fa com sigui.
Arribo a la claca. M’emporto d’allà un bon carregament d’ànims. Giro a Santa Susanna. 1h01′. Comptant l’aturada per la rampa, vol dir que continuo mantenint el ritme. Quin “subidon” d’eufòria, però encara queden 15km’s. La mitjana d’aquesta volta ha sortit en 5’48” (sobretot per culpa de l’entrabancada al 21). Ja fa estona que vaig restant segons al calaix que tinc reservat, però a cada km que passa refaig números i tot i que just, encara és factible. La mitjana total és de 5’29”.

A prop del 30 nou retrobament amb la claca. Els hi dono el bidó que porto des de fa gairebé 3 hores, doncs estic fart d’isostar i per a més inri s’ha acabat la pepsi a tots els avituallaments. Decideixo beure només aigua…però parlant amb el Hansi al final quedem que a la meva tornada em donaran el bidó ple de cola. Total, al briefing ens van dir que podíem ser avituallats per companys sempre que fos al costat d’un avituallament. Sigui com sigui és inadmissible que s’acabi una de les dues begudes amb sucre quan encara queden més de 6h per a que acabi el temps de l’IM.
Passo per Calella. Començo la darrera volta. Arribo a la zona aquella que diuen que hi ha un mur…però jo no crec en ell. Ni a la marató. Si de cas a l’IM el mur pot ser a qualsevol km amagat, però si et coneixes, el podràs esquivar. Fa temps que em vaig coneixent, fa temps que se quan he de baixar pulsacions i també ritme. Així vaig regulant, deixant ja que els km’s caiguin a prop de 6′ sense arribar-hi, doncs és el topall que he posat per assegurar-me les 4h. Alguns surten millor i cauen en 5’40”. Arribo a la claca per darrer cop i em donen la cola que tanta falta em fa. Petó a l’Ara i a esperar a veure’ls a meta.
Marxo cap a Santa Susanna per darrera vegada veient que el moment s’apropa. El mal de cames és total. No hi ha res que no faci mal des de quàdriceps cap avall. Els tibials son el pitjor de tot. No han arribat a enrampar-se del tot però aquesta tensió constant m’ha creat dos contractures brutals. Noto a cada passa una pilota inflada a les tíbies…però el 80% dels corredors que veig estan pitjor que jo. Tothom camina. Bé, no tothom. Les dones, la gran majoria, continuen corrent. Saben patir més.
Avanço a molta gent, giro per darrera vegada i se que no m’aturaré. Se que baixaré de 4h perquè tinc marge que he anat guanyant km rera km. Ja no em queda res a la reserva, doncs els 10km’s finals seran els més lents de tots. Molt a prop de 6’/km. Gairebé un minut més lents que els 10 primers.!!! Però també un minut o dos més ràpids que els kms finals d’ara fa dos anys!!!
Km 37, 38, 39…ja he passat l’infernal pas sota la via XD i vaig cap a meta. Encara queda llum solar. Entro a la zona de ziga-zagues propera a meta i sento una cridòria eixordidora quan em veuen arribar (Video d’arribada meva a zona de meta). Son la claca. La busco i la localitzo a dalt de la grada, però no veig a l’Ara. Ella és la que ha sofert l’entrenament amb mi, la que cada vegada que agafo la bici pateix en silenci. A ella li dec enormement aquest IM i necessito compartir-ho amb ella. Arribo a la recta d’arribada i senyalo a la claca mentre corro i m’avisen que l’Ara està una mica més endavant.
La veig al costat del gran amic Hansi. M’aturo, la petonejo i l’abraço. També m’abraço a en Hansi. Vull que aquesta abraçada sigui per a tota la claca que sempre estan allà quan els necessites. Ara ja no m’importa el crono. Se que puc aturar-me a gaudir dels metres finals. M’ho he guanyat a pols. Torno a mirar a meta. Em sento exultant, orgullós del que he fet, feliç…se m’acaben els qualificatius. Em dirigeixo cap al marcador que indica un fals temps, doncs jo he sortit 25′ després de que comencés a comptar…però se que ho he aconseguit. Entro a meta alçant els braços assenyalant el temps…em giro cap a la claca i els llenço un petó per acabar assenyalant-los perquè sàpiguen que sense amics així que ho visquin, que ho comparteixin amb tu, aquestes fites no tenen tant de sentit. Gràcies, gràcies, gràcies

Temps i posició Cursa: 3h58’48” (136 FCMitjana; 78%) a 5’40”/km – 199 de 835 (24%)

TEMPS I POSICIÓ FINAL: 10h54’01” – 251 de 835 (30%)

VIDEOS

– Una molt bona visió del circuit de natació
– Sortida Krlos de l’aigua
– Inici meva segona volta bici
– Arribada meva a zona de meta
– Entrada de Nyef a Meta
– Entrada d’Stone_Apo a meta
– Entrada de Niel a Meta
– Entrada d’Albert75 a meta

ALBUM DE FOTOS

Album de Fotos de l’IM

Anuncios
comentarios
  1. andreu dice:

    k dir k no t’hagi dit !!
    Ets un crack, un crack espectacular i tb un Ironman collonut !

  2. Hansi dice:

    Relat precís, anàlisi científica de cada tram, final commovedor…ets una fera i un tio collonut!

    • Krlos dice:

      Gracies Hansi, que sàpigues que en molts moments vas ser d’una ajuda importantíssima al còrrer a prop meu fent-me oblidar momentàniament les rampes i fins i tot del cansament a l’anar xerrant. Moltes gracies de veritat

  3. Jordi dice:

    Moltes felicitats Krlos per aquests temps espectaculars i una crònica plena de detalls de tot tipus que et fa sentir el que és un Ironman des de dins.

    Felicitats campió!!!

    Jorfer

  4. Jordi dice:

    Hola

    he disfrutat, he patit i quasi m’he euforitzat. I encara més, he aprés.

    Moltíssimes felicitats !!! El treball ben fet dóna fruits… diuen.

    Fins ara. Jordi

  5. esrafiki dice:

    Va ser super-emocionant veure’t arribar. De veritat que ets un fora de sèrie (i no només com atleta). Per n-èssima vegada: Moltíssimes felicitats !!!

    • Krlos dice:

      Va ser una passada tot junt, des de l’inici, fins les vostres efusives felicitacions en persona. Moltes gracies a vosaltres, Jordi

  6. Hola tu. dice:

    Solo 1 palabra: CAMPEON!!!

    Muchas felicidades.

    p.d. Que tardaste mas? en hacer la Iroman o en escribirla? jeje.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s